user1280

Aquest post ha estat publicat paral·lelament a http://unpobrebomber.blogspot.com.es/2015/04/reiniciem.html

Com passa el temps. Sembla que hagi passat 20 anys des que ens van augmentar l'horari per un grapat petit de diners. Ja ningú se'n recorda.

I és així. Fa poques setmanes es van fer eleccions sindicals. I què? Cap dels 3 sindicats majoritaris va dir ni mu, res de res. Crec que només un, com com a simple eslògan deia que "ens ho tornaran tot". Caram, que agosarats! Doncs si no és així ja podeu plegar.
Després de les eleccions i ja amb els resultats a la mà podem veure que tot segueix igual. Igual de malament o pitjor. Amb els números freds i veiem la representació que en surt, aparentment no hi ha canvis. La gestió dels sindicats fins a dia d'avui ha estat excel·lent. Si home, i un colló!

L'anàlisi de fons ens diu un altra cosa. Totes les taules tenien representants dels sindicats (potser no de tots), per tal de comptabilitzar quins vots venien dels de presons, dels bombers, dels de salut, i d'altres col·lectius que comparteixen delegats. I si, el resultat final no va variar gaire. Però l'anàlisis fi ens diu moltes coses. Pel que sembla més del 70% dels bombers que varen votar ho van fer per un sindicat nou, que sota unes sigles cedides es presentava com l''únic sindicat amb el 100% dels membres pertanyents al Cos de bombers.
Doncs resulta que compta la representativitat total. Cosa que encara no he entès. I per tant resulta que a les reunions fetes fins ara de les juntes de personal provincials els representants majoritaris segueixen sent dels sindicats majoritaris que evidentment es segueixen repartint les cadires.
I ara què? Doncs quan vinguin els propers sindicalistes al parc, o quan emetin el proper comunicat, els haurem de preguntar que a qui representen, no? Perquè si el 70% de bombers no els ha votat, la seva proposta o és minoritària o és la d'un altre col·lectiu, perquè evidentment de bombers no ho és.

I aquí em comencen a sorgir molts dubtes. Però molts, molts.
Estem de vaga encara? Perquè que jo recordi portem més de 6 mesos sense sentir ni mu per part dels sindicats majoritaris dels altres col·lectius, i tampoc hem sentit cap representant del nou sindicat explicant, oferint o definint quina és la seva línia a partir d'ara.
Hem de passar de l'ordinador a l'acció real

Entenc que un nou sindicat, partint de zero i sense representativitat real a les reunions amb la Direcció General ho té complicat, però potser haurà de començar a posar-se les piles. Cal definir un pla de treball, un grup avançat com a òrgan de decisió que posteriorment hauria de validar les seves decisions amb la resta de col·lectiu... però qui forma part d'aquest col·lectiu? Hi ha realment una llista oficial d'afiliats, simpatitzants o simplement gent "apuntada" a aquest grup? I quan dic grup em refereixo a Bombers pel Canvi com a entitat que està darrera les sigles sindicals "prestades".

Un cop fet això s'hauria de passar a l'acció, a partir d'unes primeres decisions preses. Potser no hi haurà representants oficials a les reunions amb la DG però si es comença a fer soroll i aquest ve secundat per la resta de col·lectiu s'hauria d'acabar amb la sordera i començar a escoltar a qui realment té la representació, que no son precisament la que té més representants electes sinó la que té l'aval de la majoria de bombers.
Aquest post no agradarà als sindicats majoritaris, però nens, se us ha acabat el xollo, i als de BxC potser tampoc, però va sent hora de que moguin fitxa. Deixar-se de tant dubte, de si fer o no fer, de si és just o no és just. Primer toca donar un cop de puny sobre la taula i fer-se escolat. I a partir d'aquí començar a decidir amb pas ferm.

user280

Crec que no serà un cop de puny a la taula el que faci que aconseguim els nostres objectius. No serà un cop de puny sobre la taula el que farà tremolar a tots els que seuen amb nosaltres i que farà que ens obeeixin a partir de llavors. D’altre banda, entenc que, tampoc es la nostra voluntat, fer valer les majories per imposar arguments; més aviat, vaig entendre, quan ens vam posar en marxa, que preteníem universalitzar la participació. Intentar de totes les formes possibles que creixes la participació i l’interès de tots pels assumptes que a tots ens afecten.


D’altre banda el text insisteix en l’argument “a mi m’han votat més que a ningú i ens ho heu de reconèixer”. Amb els vots que tenim, aquesta es la representació que ens correspon. Treballem des d’ací per canviar les coses i no vulguem canviar-les per que es de rebut, atenent al 70% de vots aconseguits. Ja son prous els mesos que ens estem preguntant perquè els vots que hem aconseguit no es tradueixen en mes responsabilitat representativa..

No aconseguirem mai que els sindicats majoritaris ens donin una palmadeta a l’esquena i ens reconeguin que nosaltres tenim molta mes força representativa que ells mateixos. A alguns aixó ni tan sols ens interessa gaire. Així doncs la meva proposta es, que no busquem per mes temps aquest reconeixement i que ens posem a treballar en el que hem vingut a fer, que al meu parer no es res més que apropar les reunions sindicats-administració als representats, cercar la participació de quants més millor i alguna altre cosa que no recordo.
Poc a poc, però sense descans, participant i fomentant la participació... treballem per que tots entenguem millor quins organismes de representació tenim, com funcionen, com es posen a treballar per la defensa dels interessos dels representats i en el camí segur que aprendrem molt i es possible que fins i tot ens millorem les condicions laborals del personal.