Posicionamiento APTBcat, respecto a las incidencias detectadas en el inicio de esta campanya:

En nom dels nostres associats i per tant, de la majoria d’inspectors i sotsinspectors, es vol manifestar el desacord i malestar amb determinades situacions que es venen produint i les corresponents decisions preses al respecte.



1. Decret de la Guàrdia.



Es va acordar en la darrera reunió amb la Direcció General i amb la sotsdirectora operativa present, que fins l’aprovació de l’ordre que regula la guàrdia, es respecti la jerarquia que estableix l’actual i vigent Decret de guàrdia 103/1998, així com a la INT 00/09 d’establiment de la jerarquia de comandament en un sinistre:

· SOTSCAP DE GUÀRDIA

· CAP DE GUÀRDIA

· CAP DE REGIÓ

· SOTSDIRECTOR/A OPERATIVA



I, per tant, quedi definida la funció del Cap Operatiu, com a suport a la guàrdia de la regió, i només com a comandament de la intervenció, quan substitueixi a la figura de Cap de Regió.

Es va acordar que es reflectiria explícitament i de forma clara en el despatx de la guàrdia de la SCB diari.

Aquest fet, a dia d’avui no es du a terme, amb el corresponent incompliment de l’acordat i el malestar que provoca que una mancança tan clara i argumentada (auto d’Horta i informe jurídic) i alhora preocupant pel col·lectiu de membres del cos que desenvolupen tasques de Cap de Guàrdia, no sigui atesa en els termes acordats.



2. Planificació de campanya (MD, D00, Bombers Voluntaris)



Volem expressar el malestar producte de la solució adoptada per la campanya forestal. No entenem com una solució basada en els membres del cos adscrits a la MD, no ha estat consultada/consensuada. En aquest sentit hem de manifestar la permanent manca de resposta que com a comandaments hem patit davant qualsevol consulta sobre la forma d’executar les directrius rebudes. El resultat és una campanya convulsa, plena de tensions per totes les parts i amb manifestes diferències de criteri a l’hora d’interpretar les instruccions.

D’altra banda, un cop més, es confirma que els membres de l’escala executiva i superior, patim un greuge comparatiu respecte la resta de membres del cos. Entenem la planificació de campanya en termes de major dedicació, com un error estratègic greu, però un cop consumat l’error no entenem perquè no es respecten les condicions establertes per a tot el cos de bombers, el nostre col·lectiu inclòs.

La programació de guàrdies de D00 està estructurada amb criteris diferents als de la resta de guàrdies de campanya en MD. Pensem fermament, que cal respectar els condicionants de la major dedicació en totes les variants i col·lectius.

En un altre ordre de coses, no entenem com es dona l’ordre als bombers voluntaris contractats en campanya, d’utilitzar el seu equipament, amagant els seus distintius i traient les xarreteres. Podem acceptar que estem en un entorn de crisi econòmica però hi ha línies vermelles que no es poden passar, i en aquest cas tornem a veure reflectit la poca anticipació manifesta davant una campanya forestal que repetim any rera any.

Per últim, destacar una irregularitat més referent a l’obertura de parcs de bombers voluntaris; ens consta que algunes d’aquestes obertures s’han fet amb criteris polítics i sense tenir en compte els criteris operatius, quan la estructura de comandament de la regió havia seguit els criteris operatius objectius corresponents. Aquests fets, demostren fins a quin punt la ingerència de decisions polítiques penetren en la nostra organització i posen en entredit l’estructura de comandament. Considerem que l’estructura de comandament ha de planificar el model de resposta operativa sota criteris tècnics estrictament i tots els hem de respectar, sense deixar lloc a les citades ingerències.

En relació al darrer punt és molt difícil creure en un missatge d’austeritat i restricció pressupostària que ens impedeix accedir a materials i equipaments, quan de sobte s’autoritza l’obertura de parcs sense un criteri objectiu i amb la despesa que suposa.



3. Instruccions i ordres operatives (comunicacions, activació de MAER i PAI).



En un moment on les instruccions operatives, malgrat algunes mancances i un alt marge de millora, comencen a esdevenir el criteri operatiu bàsic del nostre coneixement i el modus operandi reconegut per tothom, ens trobem davant 3 casos que volem destacar: les comunicacions, l’activació dels MAER i la planificació operativa.

Pel que fa a comunicacions, es confirma la interpretació no homogènia que s’ha realitzat a les diferents regions. Pensem que les comunicacions és un tema prou seriós i important com perquè l’objectiu comú estigui per sobre dels objectius personals o de divisió.

L’activació de MAER per part de la SCB, esdevé en primer lloc un fet contradictori. Respectant el criteri de que la SCB és l’encarregada de vetllar per la gestió estratègica de recursos a nivell de Catalunya, un cop decidit diàriament a on i perquè els situem a nivell de les regions, aquestes haurien de poder activar-los directament des del primer moment, en pro d’una major eficiència en la resolució de l’emergència.

Quan diem que és contradictori es perquè, amb el decurs dels anys, s’ha aconseguit descentralitzar de Madrid l’activació dels mitjans aeris de titularitat estatal, i en canvi, ara hem centralitzat els propis en contra del criteri aplicat amb anterioritat. Aquesta mesura no s’anticipa a la simultaneïtat i tensions que un gran episodi de GIF pot generar a la SCB i no a la SCR.

S’ha manifestat clarament, el desacord amb la citada ordre, posant de manifest que aquesta pot estar en clara contradicció amb la instrucció de sortida mínima 00/02, vigent i signada per la figura de Sotsdirector/a General Operatiu, però la resposta ha estat un silenci velat.

Aquesta darrera instrucció, cita literalment que el Cap de Guàrdia té la potestat de modificar la sortida mínima. Entenem que és la figura del Cap d’Intervenció present al lloc de l’emergència qui ha de decidir els recursos a assignar a la resolució de al mateixa. Aquest fet, no exclou, el suggeriment proactiu, per part de qui correspongui de més recursos disponibles però amb la autorització del màxim comandament ititular de la guàrdia.

Per últim expressar, que ordres com aquesta, desvirtuen el concepte de suport que es vol implantar en la nostra organització.

També hem vist com la implantació d’un aspecte tan positiu com el PAI s’ha fet de la nit al dia, en plena campanya, sense dotar als comandaments de les eines per fer-lo de forma homogeneïtzada i sense que la realització d’aquest document s’empari en cap tipus de document normatiu que ens garanteixi la implantació com per exemple seria una INT.



4. Distorsions externes de l’operatiu actual, intrusisme professional.



Ja s’ha posat de manifest en vàries ocasions la problemàtica respecte a diversos casos d’intrusisme professional:

ADF’s. Es va reivindicar, dins del marc de model d’emergències de país, el paper en l’àmbit preventiu i no en el de l’extinció. A més, es va exposar el problema de responsabilitat que suposa la INT 00/28 v.1 ANNEX 1 on es tracta de l’AGOF. En concret, s’expressa que NO es pot assumir la responsabilitat d’un personal (ADF) situat a la zona calenta quan no es té coneixement sobre el seu grau d’equipament (EPI), criteris de SELECCIÓ, la FORMACIÓ REBUDA, ni tampoc l’ESTRUCTURA de comandament reglada. Entenem que son personal pertanyent a un altre departament sota el nostre comandament (segons INFOCAT) i que cal gestionar de forma estrictament reglada. En cas contrari, es proposa la següent resolució temporal:

En cas de trobar personal ADF a la zona calenta, sense prèvia notificació i valorar la no IDONEÏTAT de la situació (en cas de no poder garantir la seguretat, o no atendre les ordres donades, per exemple) ES RECOMANA INFORMAR VIA EMISSORA A LA SALA DE CONTROL DE REGIÓ i que aquesta informi aTORREFERRUSSA (COSAR). En cas de mantenir-se la situació, informar i sol·licitar presència del GRUP D’ORDRE per l’aixecament de l’ACTA corresponent, de la qual aconsellem demanar còpia.

Bombers Privats. SERCAT, Escola de Botarell. Recursos privats que apareixen en una actuació d’emergència que són una intromissió professional. Ens consta que esta en estudi, malgrat això es proposen les següents accions:

Donar les instruccions pertinents al GRUP D’ORDRE in situ o bé mitjançant la comunicació entre SALES (Bombers-Mossos), ordenant la seva retirada del servei, en qualsevol cas, sol·licitar l’ACTA al grup d’ordre.

Li demanem a vostè com a màxima comandament del Cos de Bombers que explícitament faci extensives aquestes recomanacions a tota la estructura de comandament del Cos de Bombers, per evitar situacions de tensions com les viscudes en un dels primers incendis forestals d’aquest any, anticipant-nos als problemes que la normativa atemporal ens està abocant.

Desitgem que tingui en consideració els 4 punts exposats i es corregeixen els problemes detectats. Restem a la espera de la seva resposta i quedem a la seva disposició per qualsevol dubte o aclariment,



La Junta