Bombers de la Generalitat: conflicte obert
En l’última gran mobilització, el passat 16 de gener, el Cos de Bombers de la Generalitat va sortir al carrer per a manifestar el seu descontentament amb les polítiques d’austeritat que està aplicant el Govern. Asseguren estan desballestant el servei públic de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya. La manca d’efectius, la pèrdua de competències i l’externalització de serveis són les principals queixes del Cos
59
Enviar a un amigoVersió imprimible
vota 7 vots
Des del mes de juny de l’any passat, hi ha un conflicte obert entre el cos de Bombers de la Generalitat i la Direcció General. Des d’aleshores i fins avui, ambdues parts s’han reunit en vuit ocasions, però encara no han signat cap acord. Les negociacions es tornen a reprendre en els propers dies.

Hores extres i plantilles justes

Una de les principals queixes del Cos de Bombers és la manca personal. Asseguren que les plantilles són justes, i que, actualment, hi ha parcs amb menys efectius dels que estan establerts com a mínims.

Des de l'inici de la crisi econòmica, l’accés de nou funcionariat ha quedat congelada. Les últimes convocatòries d’oposicions per a bombers de la Generalitat es van dur a terme l’any 2009. La previsió pels propers anys és que l’entrada de nou funcionariat continuï aturada. Al llarg d’aquests últims anys, la plantilla del Cos de bombers s’ha anat reduïnt a causa de jubilacions, excedències i als bombers que passen a “segona activitat” (són els efectius que no poden estar a primera línia de foc perquè pateixen determinades patologies). En concret, aquest 2014 es preveu que la plantilla es redueixi en unes dues-centes places, d’un total de 2.500 bombers.



Fotografia de D.Sánchez. Manifestació del passat 16 de gener a Barcelona

Quan hi ha mancances de personal al cos, la pràctica habitual és fer trasllats. Un parc que té més efectius que els mínims establerts, és a dir que està “sobre mínims”, envia un reforç al parc que està “sota mínims”. Quan les plantilles són justes, com ho són en el moment actual de crisi, els bombers amplien horari i fan hores extres.

Des de l’estiu passat però, es neguen a fer hores extres com a mesura de pressió, ja que creuen que és totalment necessari cobrir la manca de personal amb places noves. “Avui, per exemple, al parc de Sabadell en comptes de ser vuit bombers en som set, ja que fa quinze dies es va jubilar un company. A partir d’ara, la resta de l’any, l’haurem de cobrir amb un efectiu menys a la plantilla. Això dificulta mantenir les constants al parc, sobretot si es produeixen baixes per malaltia, o per vacances”, explica Leandre Gallardet, delegat sindical de Comissions Obreres i bomber del Parc de Terrassa. “El treball s’ha de repartir. El que no podem fer és doble horari, fer un munt d'hores. La gent té por i no es refia: ara ens demanen fer més hores, però després ens retallaran el sou, i la jornada haurà augmentat.”

Sobre aquest punt, la Direcció General assegura que tot el sector públic, sense excepció, està tancat quant a l’accés de nou funcionariat degut a la conjuntura econòmica que viu el país: “La decisió no depèn de nosaltres. Hem demanat que es convoquin oposicions aquest any, però el Govern diu que no. Ho tornarem a intentar el 2015”, assegura Ramón Parés, Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat.

Negocació i propostes

Per cobrir el dèficit estructural, la Direcció General ha proposat als sindicats dues mesures. D’una banda, augmentar l’horari 102 hores més l’any, que equival a sis dies treballats. D’altra banda, crear una borsa de places en règim d’interí. Asseguren que d’aquesta manera, i a l’espera que el servei públic pugui tornar a convocar oposicions, es podran cobrir les vacants per jubilació i s’evitarà que el Cos segueixi perdent places. A més, per a Parés, crear un servei d’interinatge és “corregir un dèficit històric” d'aquest Cos de la funció pública.



Fotografia de D.Sánchez. Manifestació del passat 16 de gener a Barcelona

Pels sindicats, aquestes mesures suposen un empitjorament de les seves condicions laborals. Consideren que l’augment de jornada ha de ser voluntari, mentre que la Direcció General “veu complicat” que ho sigui. Insisteixen que el cost destinat a la creació d’un nou servei d’interinatge pot revertir-se per a portar a terme un nou concurs d'oposicions de bombers professionals. “Si les convoquen, ens comprometem a cobrir les mancances que hi hagi fins que entri el nou personal al cos”, assegura Gallardet.

Una de altres propostes de la Direcció General als sindicats és la promoció dels bombers d’escala bàsica, que són els 342 efectius que es van incorporar en les dues últimes oposicions.

Malestar pel material

Les retallades han alentit la renovació de les eines de treball dels bombers. “Tenim equips d’excarceració que tenen entre quinze i vint anys, i que ja no donen les prestacions que necessitem. Al llarg de tot aquest temps, els xassís dels cotxes han canviat i han millorat en seguretat i resistència. Per excarcerar-los, utilitzem equips antiquats i cada cop més degradats”, assegura Gallardet.

Per la seva banda, la Direcció General reconeix que el material s’ha anat gastant, però assegura que el van reposant “de mica en mica”. Quant als equips d’excarceració, Parés explica que ja n’han comprat un de nou, i que a finals d’any n’adquiriran dinou més.

“Fa un temps, també ens van caducar les cordes de les motxilles de rescat a tots parcs de Catalunya. Hem estat entre dos i tres mesos sense. Ara en tenim, però per treballar amb les condicions de seguretat necessàries, ens en calen com a mínim el doble. El mateix passa amb la renovació del lloguer dels vehicles: la Direcció General n’està allargant la seva vida útil, i els vehicles són menys fiables i tenen més avaries”, segueix explicant Gallardet.

Sobre aquesta qüestió, Parés afirma en cap moment es posa en risc la seguretat dels ciutadans ni la dels bombers, ja que “tots els vehicles passen rigorosament la ITV i, a més, una revisió mensual”. No obstant això, reconeix que el ritme de reposició dels vehicles ha baixat: “ Si abans es canviaven cada deu o quinze anys, ara ho farem cada divuit o vint. Això és una cosa que tothom ha d’entendre”, especifica el Director General.

Quant als uniformes, els sindicats sostenen que les jaquetes i els “cobreix-pantalons” s’han de renovar. “Molts tenen deu anys. Abans eren de renting i quan va acabar aquest contracte de set anys, la Generalitat els va comprar. Són peces de quatre capes, perquè han de mantenir les condicions d’estanqueïtat i de resistència al foc, i pesen molt”, assegura Gallardet.

Per la seva banda, la Direcció General afirma que el govern ha aprovat un concurs de vuit milions d’euros per renovar els equips de protecció individual (els EPI’s) pel període de 2014 a 2015. Així també, subratlla que no hi ha cap perill amb els equips actuals. “El laboratori ens va dir que estaven en perfecte estat. Les proves de foc que realitzen són brutals. Es van fer i, en cap cas, el foc va travessar. Però, sí que alguns EPIs, a base de rentar-se, han perdut impermeabilitat, i de vegades, als bombers els entra humitat per dins. No és un tema de risc, però com que aquests EPI’s ja tenen molts anys, s’ha iniciat el concurs, i en un any i mig els tindran”.

Sobre la roba de treball, Parés afegeix que a finals d’any, i “com a novetat històrica”, el cos “tindrà per primer cop jaquetes forestals”. Fins ara, els bombers anaven als focs forestals amb camises ignífugues.



Fotografia de D.Sánchez. Manifestació del passat 16 de gener a Barcelona

La construcció de nous parcs paralitzada

Una dels altres motius de descontentament del Cos de bombers és que hi ha parcs en condicions molt precàries, amb el problema afegit que la seva degradació implica un cost de manteniment més elevat. Sabadell, Terrassa, Granollers, Reus o Girona-capital són alguns exemples. Alhora, denuncien les retallades pel seu manteniment. La partida destinada a la neteja dels parcs, per exemple, s’ha reduït a la meitat.

Sobre aquesta qüestió, Ramón Parés reconeix que “és impossible que en els propers anys es puguin fer parcs nous, que substitueixin els vells. Ja els hem dit als sindicats que no es facin il·lusions”. Tal com explica, va ser l’any 2009 amb l'inici de la crisi, quan es va deixar d’invertir i els parcs més grans van quedar sense construir. “N’hi ha que tenen més de trenta i quaranta anys de vida. Tenim un pla de remodelació i de millores. Amb els pocs diners que hi ha, crearem una comissió per decidir on actuem. Farem allò de “cuina i bany””, explica el Director General.

La privatització del servei de bombers a l’aeroport Lleida-Alguaire

El Govern retirarà les tretze places de bombers de la Generalitat en comissió de servei a l’aeroport de Lleida-Alguaire. Ramón Parés sosté que “és una decisió estratègica, que no està pensada en termes de privatització”, i que l'han pres conjuntament amb Aeroports de la Generalitat, entenent que "es fa una bona gestió”. "En aquests moments, hi ha problemes de necessitat de personal, i aquests bombers fan més falta als parcs", assegura el Director General. Els tretze efectius es recol.locaran en els parcs de la regió d’emergències de Lleida, cobrint vacants estructurals.

Els sindicats de bombers lamenten la mesura, ja que entenen que el Govern està desballestant el servei públic que ofereixen a la ciutadania. L’aeroport Lleida-Alguaire és l'únic construït pel Govern català, i l'únic que té el servei de bombers de la Generalitat. “Els acabarà costant el mateix o més que nosaltres, amb una diferència: uns som un servei públic i els altres no. És insultant, a més de contradictori, que mentre Convergència i Unió (CiU) al Congrés dels Diputats demana al govern del Partit Popular que si privatitza AENA, mantingui els bombers dels aeroports com a treballadors públics, aquí a Catalunya el govern de CiU faci just el contrari”, comenta Gallardet.



Fotografia de D.Sánchez. Manifestació del passat 16 de gener a Barcelona

La campanya d’estiu

Segons els sindicats, en la campanya d’estiu de l’any anterior, mentre es retallava un 30 % el pressupost de personal contractat, es van mantenir els contractes amb les empreses dels mitjans aeris el 100%. “Fa vint-i-un anys que sóc bomber i, en un incendi, si no hi ha efectius amb camions apagant el foc, l’helicòpter no serveix per a res”, assegura Gallardet.

Els contractes per a la campanya forestal d’estiu es realitzen per potenciar la tasca dels bombers i reforçar els mitjans aeris. Ramón Parés assegura que està d’acord en què el més important són els bombers. “Si la proposta que hem fet als sindicats d’augment de jornada al final és acceptada pels sindicats, el que puc dir és que aquesta campanya forestal serà la que tindrà més bombers als parcs a Catalunya en els darrers cent anys.” La proposta consisteix en què els bombers ampliïn horari amb tres guàrdies de més, de deu hores cadascuna, i amb caràcter obligatori pels 2400 efectius. Quant al personal auxiliar, Parés explica que es contractarà en funció de les necessitats que es s’estimin i del pressupost de què es disposi.

Sobre els mitjans aeris, la Direcció General afirma que són necessaris i que el seu contracte té a veure també amb el disseny de l’estratègia d’extinció dels incendis que es porta a terme. “Hem contractat la mateixa empresa des de fa deu anys, amb el mateix format. Estem parlant de quinze o vint mitjans aeris. Quant al número d’hores contractades d’aquests mitjans (que no s’han retallat), igual que passa amb els bombers: com menys en surtin, millor”.

Crítica als contractes amb Indra i Abertis

En l’època del Tripartit, la Direcció General va encarregar un nou programa informàtic de gestió pels parcs (anomenat Eòlia) a l’empresa Indra per nou milions d’euros. Segons explica Leandre Gallardet, actualment el Cos funciona amb un programa de fa dotze anys, però que no dóna problemes. “Creiem que, en aquests moments, es tracta d'una inversió no prioritària. Així li ho vam dir a l’ex-conseller d’Interior, Felip Puig, que va preferir mantenir el contracte que no rescindir-lo perquè, segons contracte, per fer-ho havia de pagar 300.000 euros”.

Parés explica que el contracte amb l’empresa Indra pel projecte Eòlia el va fer el conseller Saura. “Nosaltres el seguim, perquè ja està fet. Si el rescindim, hem de pagar. Però jo no critico al conseller, perquè al Cos de Bombers hi ha una necessitat històrica de tenir un nou marc tecnològic en molts àmbits. L’informàtic n’és un, en el que anem endarrerits.”

Un dels altres contractes que manté la Direcció General és amb l’empresa Abertis, per a la comunicació d’emergències, i que ascendeix a 130 milions d’euros.

En el manifest de protesta del passat dia 16 de gener, els sindicats criticaven les "grans inversions adjudicades de manera sospitosa a empreses vinculades a les corrupteles del poder a Catalunya, com el projecte Eòlia”. En relació a aquestes paraules, Ramón Parés se sent ofès: “No només perquè ofen a altres consellers, sinó també a molts directors generals i funcionaris implicats. No es pot estar tota la vida fent insinuacions. Que busquin proves, que vagin a l’oficina antifrau i que presentin una denúncia.”

Els bombers voluntaris

Un altre aspecte que provoca descontentament al Cos té a veure amb el personal voluntari. Els sindicats assenyalen que l’entrada al voluntariat no és igualitària: “És un procés opac, hi ha molt d’amiguisme. A més, la meitat de la puntuació dels candidats depèn només de l’entrevista amb el cap del parc de voluntaris. Quant a la preparació, fan unes proves i un curs light que equival a menys de la meitat de les hores de formació que ha de fer un bomber professional. Després els donen els equips, i ja està: ja són bombers. Oi que a ningú no se li acut fer un grup de mossos voluntaris?. A més, si cobren (uns 8 euros/hora) ja no és voluntariat, sinó treball remunerat, un treball que, a més, no es declara a la Renda”, explica Gallardet.

Els bombers voluntaris obtenen punts que compten favorablement en els processos d’oposició. Sobre aquest punt, els sindicats també estan en desacord, perquè entenen que discrimina la resta d’opositors que no hagin fet un voluntariat, o que no hagin pogut fer-lo.